Nit d'estiu

Nit fosca i fresca. Nit de festa, música i diversió. Nit trista, de records. Nit d’estiu. Assentada a la sorra de la platja sento el soroll de les onades com xoquen unes amb les altres i de cop un soroll lleuger, la mar recull l’aigua per tornar-les a fer. I així, es va repetint contínuament, és entretingut, m’agrada. Recordo moments de la meva infància, al costat de la meva mare, les dos assentades a la sorra de la platja, mirant la mar. Ens agradava molt, ens passàvem tardes senceres allí, observant les onades, els ocells que volaven per sobre la mar, explicant-nos les nostres coses... i pensar que ara ja res és possible, pensar que això no passarà mai més, pensar que ja no la tinc, ja no hi es... em sento extranya, sola, em falta alguna cosa, sento un buit al meu interior, em falta ella, la seva companyia. No puc evitar pensar un sol moment en ella, em cauen les llàgrimes del ulls i al mateix moment intento amagar-les.

 

És una nit de festa, música i diversió i he d’estar feliç, segurament que la meva mare hagués volgut que fos així. Es el meu aniversari, en faig 18 i en pocs minuts, aquí, a la vora de la platja, estaran tots els meus amics per celebrar-ho tots junts. S’apropa la Paula i em fa una grandíssima abraçada. Ella és la meva millor amiga, portem juntes des de els 3 anyets, vam anar a la mateixa escola, al mateix institut i ara farem la mateixa carrera; criminologia. Ella és la persona que aguanta tots els meus maldecaps i la que més m’ha ajudat a intentar superar la mort de la meva mare d’ara fa justament 2 mesos. Veu que els meus ulls estan plorosos i em pregunta que em passa. Jo li explico i ella hem compren i hem diu: “Nadia, és el dia del teu aniversari, en fas 18 i a la teva mare li hagués encantat ser aquí; al teu costat, disfrutar-los amb tu, i veure’t feliç, veure’t saltar i ballar. La teva mare per res del mon hagués volgut que el dia del teu aniversari estiguessis trista, plorant. Que no ho veus? Disfruta per ella i ella serà feliç i ens veurà des d’allà on estigui. Fes-me cas, t’ho dic de veritat. Has d’intentar passar pàgina, aquí tens un munt d’amics i d’amigues per tot el que faci falta, però ara toca passar-t’ho bé”.

Les paraules de la Nadia em van fer pensar. Tenia raó però jo encara no havia superat aquella mort. Tenia molta ràbia a la meva mare, però al mateix moment me l’estimava molt, la trobava a faltar. Si no hagués begut aquella nit, no hauria tingut aquell accident i ara podria estar al meu costat, celebrant el meu aniversari i podríem ser feliç les dos. però ella va decidir beure i conduir, tot al reves, en contra de les normes que sempre em posava. I va passar el que va passar, va tenir un accident i ara es morta. Ja no hi es, ara la que em quedo sola soc jo. No entenia perquè ho havia fet, però ara, per molt que em trenques el cap per esbrinar-ho, ja no ho podia solucionar res.

La Paula es treu un mocador de la butxaca i em tapa els ulls. Camino agafada de la seva ma. Sento el soroll d’una porta que s’obra i em dona la sensació que entro en una sala, aquí fa més calor. Tot seguit em destapen els ulls. Tot es fosc i de cop, sento el so d’unes guitarres, un baix i una bateria, els distingeixo bé, conec aquella musica i seguidament una llum al mig d’un grandíssim escenari s’obra. Son ells, el meu grup de música preferit, el grup de musica del noi que m’agrada. Ell toca la guitarra. De la meva boca surt un somriure enorme. Em giro i dic: “Gràcies Paula, serà el millor aniversari de la meva vida, gràcies de debò. Ets increïble.”

Al acabar el concert s’obren les llums i em dono compte que tota la gent que hi ha en aquella sala els conec, son els meus amics. L’Oriol, el guitarrista del grup, baixa de l’escenari i em diu si podem parlar. Sento unes pessigolles terribles al meu estomac, m’encanta i l’agafo de la mà. Ja ens coneixem i sempre quan acaba els concerts parlem. Però aquesta vegada estem sols, no hi ha fans. De cop em comença a acariciar i em pregunta que sento per ell. Jo em poso vermella, no m’esperava que em preguntes això. No responc. Ell poc a poc es va apropant més a jo i em dona un peto als llavis. Un peto carinyos, intens, suau. Un petó perfecte. Té pinta de ser una gran nit, una nit per recordar sempre, una nit plena de festa, musica i amor!